Imatge: Turisme Pallars Sobirà
Article publicat a la revista “La Borrufa”
Des de l’inici de la humanitat, la vinculació de l’home amb el medi natural ha estat un nexe d’unió vital. Avui en dia malauradament, per fer-nos-en una idea, probablement hauríem d’endinsar-nos dins algun poblat de l’Amazònia, per poder admirar i veure l’aprofitament i alhora la cura del medi natural per part de l’home.
I fent una mirada al passat en aquestes valls, ens ve al cap un estri senzill i humil, que podria ser un exemple d’aquest viure d’acord amb el medi. Ens referim a la besulla, beçulla o caçull.
Abans de parlar d’aquest utensili: qui i com es feia? quina utilitat tenia? farem 4 apunts de l’arbre del qual s’extreu part de la seva pela (escorça) per a fabricar-lo, el bedoll (Betula pendula).
Alguns investigadors apunten que el seu nom podria procedir del sancrit “burhga” que significa arbre per escriure, ja que la seva escorça era utilitzada com a paper.
Arbre actualment comú en aquestes contrades i de tot el nord d’Europa, de la família de les beatulàcies i de fulla caduca. Pot arribar a fer 30 metres d’altura i de 0’7 metres de diàmetre. La seva copa, que en un principi és estreta i cònica, adquireix més tard un volum arrodonit o irregular. El tronc està recobert d’una escorça blanca que amb l’edat s’aixeca i queden com unes plaques pigallades. Floreix entre el març i l’abril i els seus fruits maduren a l’estiu.
Necessita zones assolellades i amb sòls àcids que continguin silici i força humitat. Per això, abunden a les riberes dels rius, en boscos frescos entre 600 i 1800 metres i també solen créixer en zones on hi ha caigut algun allau. Té un creixement molt ràpid i aguanta freds intensos degut a la gran quantitat d’olis que conté la seva escorça.
Feta aquesta breu descripció, parlarem de la besulla, petit reflex d’una societat agro-ramadera com la d’aquestes valls.
Per a què s’utilitzava?
Servia com a got per a poder beure aigua de les fonts o directament d’algun rierol. Però el tret més curiós és, tot i que l’escorça seca s’encén amb facilitat, deixant la besulla una hora en remull o més a dins l’aigua, permet posar-hi a dins llet o sopes directament sobre el foc sense que es cremi.
Qui utilitzava i construïa les besulles?
Era un estri que confeccionaven els pastor mentre vigilaven la ramada, tan sols necessitaven 3 coses: la matèria prima, una navalla i la seva habilitat.
El fet de portar sempre una besulla a sobre els estalviava de carretejar amunt i avall una cassola.
Com es feia?
Tan de bo tinguéssim un pastor al costat per que ens ho anés explicant pas a pas…, per això optem per posar petit paràgraf del llibre “La vida pastoral al Pallars” que va escriure Ramón Violant i Simorra, personatge clau en la etnografia del nostre país, on recull com s’elaborava una besulla:
“Per fer la bessulla els pastors, per allà el juny, van a un bedoll i, mirant un tros que no tingui cap nus en tota la llargada que volen tallar, hi fan un tall vertical de dalt a baix i un altre d’horitzontal a dalt i un altre a baix. Lleven la pela i després la peguen de cada cap. Aquests plecs els cusen per mitjà de branquetes primes bo i retorçudes del mateix bedoll,ja que així agafa flexibilitat i es dominen com si fos fil. Després travessen els caps per sota del plec amb un bastonet del mateix bedoll, que li fa de mànec, i ja està tenen una casseta o cassó per beure aigua.”
A banda, el bedoll és un arbre molt versàtil, i és utilitzat per multitud d’aplicacions, p.ex, la seva escorça és utilitzada com a aïllant en moltes cases escandinaves, sobretot en els sostres on a sobre després hi posen torba.
Aquesta capacitat per resistir la humitat era aprofitada pels indis canadencs i nord americans per a folrar les seves canoes.
De la fusta s’extreu la xilosa que s’utilitza com a edulcorant en algunes llaminadures, també l’utilitzen en la composició d’aliments per a diabètics.
La saba és molt rica en sucres, s’ha utilitzat fresca amb propietats terapèutiques per al tractament de càlculs renals.
Les fulles també són utilitzades per l’àcid úric, colesterol i la caiguda del cabell i podríem seguir i seguir…
Sabíeu què?
Es creu que un dels materials possiblement utilitzats pels neandertals per a fer “cola” era l’escorça del bedoll, si en voleu saber més llegiu aquest article molt interessant: http://prehistorialdia.blogspot.com.es/2012/03/nuevas-evidencias-de-la-utilizacion-de.html#.U0a6BIWcUwI
El zoom….
En el nostre territori de l’escorça del bedoll només tenim escrits i vestigis que l’utilitzaven per fer-ne tan sols les besulles, però en d’altres zones del nord d’Europa era utilitzat per fer-ne cistells i diferents recipients.
Imatge: http://www.etnomuseosiberia.org
Imatge: http://www.etnomuseosiberia.org
