Article publicat a la revista La Borrufa
Amb l’arribada del bon temps, i després ja durant tot l’estiu, segurament tots haureu sentit als capvespres o nits un so aflautat metàl·lic “tu“-”tu”-“tu”. Es tracta del tòtil (Alytes obstetricans), un petit gripau de no més de 5 cm, de cap gran, musell arrodonit i fàcil d’identificar pels seus ulls daurats, amb la pupila vertical i amb vetes negres. El seu menut cos es troba recobert per una pell granulosa i petites berrugues, freqüentment agrupades en dues fileres als costats i de coloracions variables.
Aquest curiós amfibi és conegut en castellà com a “sapo partero”, i és que aquest gripau, a diferència de la resta d’amfibis, no pon els ous dins de les masses d’aigua, si no que el mascle s’encarrega de transportar els ous enroscats sobre de les seves potes del darrera fins a l’eclosió. Els ous són transportats pel pare durant varies setmanes fins que els capgrossos ja estan prou desenvolupats per poder nedar lliurement. En aquell moment el mascle buscarà una massa d’aigua que li agradi i hi alliberarà el cordó d’ous, produint-se la seva eclosió i la sortida de les larves.
Mascle de tòtil carregant la posta. Font: cefax.org
I tornant al característic cant, aquest l’emet el mascle durant l’època de reproducció i no deixa de ser un fenomen curiós a comentar. Cada mascle té el seu lloc de cant: una herba, una pedra, un tronc… i durant tota a nit van emetent els seus cants, inflant i desinflant el seu pit com si fus una bombolla. Poden arribar a emetre de mitjana unes 20 notes per minut, és a dir, una nota cada 3 segons aproximadament, tot i que s’ha observat un augment de la freqüència quan el temps és calorós i amenaça pluja. També és freqüent escoltar varis cants propers entre sí, podent fer curiosos “duets de mascles” que poden portar de bòlid a qualsevol humà o depredador que els vulgui localitzar. En cas de percebre algun perill a prop, el cant s’interromp immediatament.
I per complicar-ho encara més, a part dels confusos duets, el cant del tòtil es pot confondre amb un altre so, el que emet el xot. El xot (Otus scops), lluny de ser un possible depredador del tòtil, ja que és un rapinyaire de mida petita que s’alimenta d’insectes i preses de mida similar, molts cops és confon amb el petit amfibi quan canta. Per diferenciar els dos sons cal tenir l’oïda ben entrenada. Mentre el cant del tòtil és un simple “tu” el del xot és lleugerament més llarg i modulat “tuuu…tuuu…”
Xot. Font: sioc.cat
El zoom…
No és rar, sobretot en indrets d’una certa altitud, que les larves hivernin abans d’assolir l’estat adult. En aquest cas, són les que veiem a les basses abans que els adults iniciïn la reproducció. Tret de l’estatge alpí i de la plana de Lleida, és força comú a la resta de Catalunya.
La màxima longevitat detectada en la natura és de 7 anys en femelles i 6 anys per a mascles (Böll et al., 1997; Márquez et al., 1997).
Sabies que?
Hi ha molts animalons que com el tòtil i també el gamarús, s’han utilitzat sovint com a insults. En aquest cas, tòtil, a part de referir-se a aquest curiós gripau, si et diuen “ets un tòtil” t’estan dient que ets un babau, encantat…
